Rafel Magrinyà és director acadèmic d’EUSES des de 2012, després d’haver dirigit el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport entre 2009 i 2013. També és director de qualitat d’EUSES Terres de l’Ebre, centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, i d’ENTI, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.
Llicenciat en Educació Física, màster en Alt Rendiment Esportiu i entrenador nacional de futbol, abans d’incorporar-se plenament a l’àmbit universitari va desenvolupar una trajectòria vinculada a la gestió esportiva pública, al Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i a l’esport d’alt nivell, especialment al Nàstic de Tarragona i al FC Barcelona.
Actualment centra bona part de la seva activitat en el desenvolupament acadèmic dels centres, els processos de qualitat i acreditació, la implantació de nous estudis i la planificació del creixement dels diferents campus.
Catorze anys com a director acadèmic. Ha canviat molt la fotografia d’EUSES des que va aterrar al campus de Salt?
Molt. De fet, jo estic vinculat a EUSES des del 2009 i soc director acadèmic des del 2012. Quan vam començar, el projecte estava molt més concentrat en el Grau en CAFE i en el Campus de Salt.
Avui tenim una realitat molt més àmplia: CAFE, Fisioteràpia, Nutrició, formació de postgrau, un projecte consolidat a Terres de l’Ebre i el Grau en Fisioteràpia Internacional a Barcelona. Però el canvi no és només quantitatiu. Hem crescut en estudis, professorat, internacionalització, qualitat, recerca i infraestructures.
El repte ara és créixer mantenint allò que ens identifica: una formació basada en l’evidència científica, aprendre fent —learning by doing—, molta pràctica, proximitat amb l’estudiant i vinculació amb el món professional.
Tres campus consolidats i en una etapa clara de creixement. Amb algun objectiu de futur clar a la vista com a grup?
Sí, però l’objectiu no és créixer per créixer. El que intentem és consolidar un projecte universitari especialitzat en salut, esport i tecnologia, i que cada campus tingui capacitat per evolucionar d’acord amb el seu entorn.
A Salt estem reforçant clarament l’àmbit de les ciències de la salut; a Terres de l’Ebre estem treballant en dos projectes molt importants, la implantació de CAFE a la ciutat de Tarragona i la d’Odontologia a Amposta; i a Barcelona el nou campus del 22@ ens obre moltes possibilitats de creixement i, sobretot, de transversalitat entre salut i tecnologia.
Comencem per Salt. Actualment s’hi estan fent unes obres d’ampliació que permetran guanyar més de 1.500 metres quadrats. Com s’optimitzaran aquests espais?
És una actuació molt important perquè no es tracta simplement de guanyar metres quadrats, sinó de reorganitzar tot el centre. La nova planta ens permetrà crear noves aules, traslladar serveis i, al mateix temps, alliberar espais de l’edifici actual per donar resposta a necessitats docents més específiques.
Ara mateix hem d’atendre el creixement del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, que és de recent implantació, les necessitats transversals de CAFE i Fisioteràpia i, al mateix temps, preparar el centre per al futur. En aquest sentit, estem en fase de verificació del Grau en Odontologia.
A més, hem adquirit un nou local molt proper a l’edifici docent on està previst desenvolupar la futura Clínica Odontològica Universitària. Per tant, no són actuacions aïllades: formen part d’una planificació de campus a mitjà i llarg termini.
Tot això coincideix amb el futur Campus de Salut i el nou Hospital Josep Trueta. Quin encaix hi pot tenir EUSES?
Tot això passa en un moment molt especial per a Salt i Girona. El futur Campus de Salut i el nou Hospital Josep Trueta han de reforçar un ecosistema sanitari, docent, investigador i d’innovació de primer nivell al territori.
EUSES hi és molt a prop físicament i acadèmicament, i és evident que el nostre desenvolupament futur ha de dialogar amb aquest entorn: formar professionals, generar coneixement i buscar sinergies amb els agents sanitaris i universitaris del territori.
També hi ha moviments molt importants a EUSES Terres de l’Ebre i a Tarragona…
Sí. En aquest cas tenim dos projectes paral·lels que són estratègics.
D’una banda, s’ha modificat la memòria del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport perquè el grau es pugui implantar també al Campus de la ciutat de Tarragona. Ara estem treballant per garantir les infraestructures necessàries perquè aquesta implantació pugui començar el curs 2027-2028.
D’altra banda, el Grau en Odontologia d’EUSES Terres de l’Ebre ja té la memòria verificada i també estem treballant amb l’horitzó del curs 2027-2028 per poder-lo implantar a Amposta. Aquest segon projecte implica una actuació molt rellevant en instal·lacions i serveis: ampliació d’espais docents, laboratoris específics i, sobretot, la futura Clínica Odontològica Universitària d’EUSES TE.
Són projectes exigents perquè requereixen incorporació de recursos humans, equipaments i serveis específics, però també tenen una vocació territorial molt clara. La idea és que el creixement universitari generi oportunitats formatives i, alhora, tingui impacte sobre el territori.
I el Grau en Fisioteràpia Internacional a Barcelona també ha fet un salt important aquest curs…
Sí. Aquest curs hem començat l’activitat docent al nou edifici d’ENTI al 22@. És un canvi molt important perquè passem a formar part d’un campus nou, amb més capacitat docent i de laboratoris, en ple districte tecnològic de Barcelona.
El grau continua sent interuniversitari entre la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona, amb EUSES i ENTI, però aquest nou entorn ens ha de permetre anar més enllà de compartir edifici: volem generar més sinergies entre salut i tecnologia, compartir recursos i impulsar progressivament projectes docents i de recerca conjunts.
Què i qui fa possible totes aquestes inversions?
Al darrere hi ha una aposta molt clara del grup titular pels centres universitaris i una visió de llarg termini. Però també hi ha una condició prèvia: els projectes han de tenir sentit acadèmic.
Primer identifiquem necessitats docents, nous estudis o oportunitats de creixement i després planifiquem les infraestructures que els han de fer possibles.
En una institució universitària, una inversió només té sentit si acaba millorant la formació dels estudiants, les condicions del professorat, la recerca o la relació amb el territori.
EUSES-UdG ja fa anys que es manté entre el TOP-150 mundial en ciències de l’esport al Ranking de Shanghai. És un dels grans actius del grup?
És un actiu important, sobretot perquè no és un reconeixement puntual. Estar entre les 150 millors escoles, facultats i departaments del món en ciències de l’esport dona visibilitat internacional, però sobretot és conseqüència de la feina en recerca i de la capacitat dels nostres grups i investigadors.
Per mi, el valor del ranking no és poder dir «som top-150», sinó constatar que un centre relativament petit pot progressar en un entorn tan exigent com el de la recerca si té una línia clara, bons investigadors i una relació estreta amb la universitat.
A més, des de fa uns mesos estem treballant en la creació d’una Oficina de Transferència de Coneixement, amb l’objectiu d’impulsar encara més la recerca, facilitar la transferència dels resultats cap al teixit professional i empresarial i generar noves oportunitats de col·laboració entre els nostres investigadors, les institucions i l’entorn productiu.
Com a centre adscrit, vostè també ha de gestionar amb la UdG, la UB i la URV, amb les peculiaritats de cada universitat.
Sí, i cada universitat té la seva cultura, els seus procediments i la seva manera de treballar. Amb la UdG tenim EUSES Salt i el grau interuniversitari de Fisioteràpia; amb la URV, EUSES Terres de l’Ebre; i amb la UB, ENTI.
Això obliga a conèixer molt bé els sistemes universitaris i els processos de verificació, modificació, seguiment i acreditació.
Una part important de la meva feina consisteix a adaptar les dinàmiques pròpies d’uns centres de titularitat privada als procediments, les garanties i les exigències acadèmiques de les universitats públiques a les quals estem adscrits i de les agències de qualitat universitària.
És una feina d’encaix constant: transformar una necessitat acadèmica del centre en un projecte que compleixi tots els requeriments del sistema universitari i, al mateix temps, sigui viable i útil per als estudiants.
El seu dia a dia, però, va molt més enllà.
Sí. La direcció acadèmica avui és molt transversal. Pots començar el dia parlant d’un pla d’estudis, després estar revisant una acreditació, una necessitat de professorat o unes obres, i acabar parlant d’internacionalització, pràctiques o un nou projecte de recerca.
Amb els anys he passat de tenir una responsabilitat molt centrada en CAFE a tenir una visió global dels centres. I probablement aquesta és la part que més m’agrada: intentar que totes aquestes peces acabin encaixant.
I encara li queda temps per entrenar el Nàstic Genuine. És la seva vàlvula d’escapament?
És una vàlvula d’escapament, però és bastant més que això. Fa deu anys que vam començar un projecte que pensàvem que seria molt més petit i que ha acabat tenint un impacte enorme.
El Genuine et recorda coses molt bàsiques que de vegades en el dia a dia professional oblidem: que tothom necessita sentir que forma part d’un equip, que l’èxit no sempre es mesura pel resultat i que donar una oportunitat pot transformar una persona.
I, evidentment, després d’una setmana molt intensa de reunions, documents i gestió universitària, arribar a un entrenament del Genuine et canvia completament el registre.
Aquest 2026 els capitans del Nàstic Genuine han estat els pregoners de Santa Tecla. Com ho va viure?
Amb molta emoció. L’Álvaro i el Rubén són dos dels símbols del projecte des del primer dia, i veure’ls al balcó de l’Ajuntament fent el Pregó de Santa Tecla és una imatge que explica molt bé què ha significat el Genuine.
No és només futbol. És visibilitat, normalització i crear espais on tothom tingui les mateixes oportunitats de participar, ser reconegut i sentir-se part de la societat.
Disset anys vinculat a EUSES, catorze com a director acadèmic, i deu anys de Nàstic Genuine. És una persona de projectes de llarg recorregut?
Sí, probablement sí. M’agrada veure créixer els projectes. Quan vaig començar a EUSES era impossible imaginar la realitat que tenim avui, i quan vam començar el Genuine tampoc podíem imaginar tot el que acabaria transformant.
Però perquè un projecte tingui recorregut no n’hi ha prou amb mantenir-s’hi molts anys. Has de ser capaç d’anar transformant el projecte, escoltar, incorporar persones que saben més que tu en molts àmbits i assumir que cal innovar i adaptar-se constantment al que la societat et va plantejant.
La fidelitat, per mi, no és quedar-te quiet en un lloc; és continuar compromès amb un projecte mentre el projecte evoluciona.
